. . . I A TU ET PAGUEN PER FER AIXÒ ? (primera part)
per INTEL·LECTUAL PUNK

 

Quan es parla d'oficis perillosos, durs o desagradables, hom pensa en els bombers, els llenyataires, els peons de clavegueram o els prostituts. Ja va sent hora que algú hi afegeixi els científics, pobrissons.

No només em refereixo als físics que es passen sis mesos tancats en una base científica a l' Antàrtida, o als vulcanòlegs que cullen mostres de lava acabades d'eixir del forn. També n'hi ha d'altres que ho passen malament i pateixen un dels pitjors mals de la nostra societat: el rebuig i la incomprensió.

Tal és el cas dels neurolingüistes de la Universitat de Barcelona Josep Trobalón, Núria Sebastián i J. M. Toro, que en un estudi sobre les capacitats del cervell dels ratolins, demostraren que aquests sovint no són capaços de distingir si els  parlen en japonès o en neerlandès quan qui els hi parla ho fa al revés. Sever la nelrap euq senosrep sel nenetne on!

També pateix incomprensió l'antropòleg i paleontòleg Robert McCarthy, de la Florida Atlantic University. Després de dos anys d'investigació, analitzant el crani,  la boca, la gola i els pulmons de l' Homo Neanderthalensis, ha aconseguit reproduir la parla d'aquest homínid. Bé, només ha pogut reproduir una vocal, la “e”,  però en només dos anys que voleu!

I és que la paciència és la mare de la ciència, i si no fixeu-vos  en Thomas Parnell i John Mainstone, de la Queensland University, d'Austràlia. Aquests sants amb bata blanca segueixen atenent un experiment iniciat el 1927. L'experiment versa  sobre la viscositat del quitrà negre i consisteix en mesurar el procés de degoteig d'una gran bola de quitrà. Aquesta bola deixa anar una gota cada nou anys, aproximadament.

 

Més informació:
Consulta lliure i gratuïta de tesis doctorals: http://www.tdcat.cesca.es/
Improbable Research: http://improbable.com/ig/
Actualitat científica: http://www.newscientist.com