per LLUÍS SOLÀ I DACHS

L'extraordinari escriptor Pere Calders també va ser un magnífic dibuixant. Durant l'època que va co-dirigir “L'Esquella de la Torratxa” juntament amb el seu futur cunyat “Tísner”, durant la guerra civil, hi va publicar molts dibuixos amb la signatura de “Kalders” que amagava ben poca cosa.
En un d'aquests acudits ironitzava sobre els que eren declarats inútils per anar a la guerra. Aleshores un dels eximents més corrents era ser estret de pit. Avui, gràcies a l'alimentació i a l'esport, d'aquests ja no en queden gaires. En això és evident que la raça ha millorat.
En el que hem empitjorat és en l'altre motiu que al·lega el personatge del dibuix. Diu que és “estret de front” i, en aquest sentit, no ens podem sentir optimistes. Encara que ara el servei militar no sigui obligatori podem assegurar que aquest eximent seria decisiu per evitar la milícia a un gran nombre de persones. Segurament se salvarien molts dels nostres càrrecs públics. No els voldrien de cap manera després de veure com gestionen els afers, les promeses que incompleixen, els seus canvis d'opinió constants i les disputes que tenen entre ells. Hem de reconèixer que aquests darrers anys hem elevat de manera considerable el sostre d'incompetència.
Quins temps, déu meu! Hi ha coses que no solament no milloren sinò que, encara que sembli impossible, tendeixen a empitjorar.

 

KALDERS

a "L'Esquella de la Torratxa" el 16/7/1937