PETARDS

per LA MAGINA DELS OUS

 

Ves com tindré la ment de creuada que sempre que arriba Sant Joan el cap m’associa petards amb política. Serà que estic encesa o potser que sóc una dona fogosa però trobo que s’escau la relació de parentiu entre foc i l’art del politiqueig. Mira que seria fàcil despreocupar-me del món per unes hores i atipar-me només única i exclusivament de coca i cava fins les orelles...
Doncs no, mentre manipulo pirotècnies amb la mainada com a bona mare responsable dels seus fills, llegeixo les instruccions per evitar mals majors. Per cert, poc comprenc perquè el castellà és una llengua perseguida a Catalunya. Si resulta que les explicacions en els embolcalls estan aquí en aquest idioma i prou! Clar, deu ser l’excepció, als altres llocs tot es deu etiquetar en català i para de comptar. La resta d’idiomes, especialment el de la meseta, són fonedissos. Com es cremen, no? Es que sóc una exagerada, segur que em van anar a raure a les mans els únics productes escrits en castellà.
Ara, per què dimonis vinculo política amb petards? Fàcil. Entre l’arsenal de municions dilapidat, en tot moment, identificava explosius amb persones humanes. Què hi faré, potser sí que estava tocada pels fums, les espurnes i els aromes dels petardets...
Bé, però més enllà de núvols de gravidesa, hi ha explosius de tota mena. A tall de catàleg aquí en deixo anar uns quants d’específics: Els sorollosos, els de flamarada, els lluminosos, els esquifits, els pudorosos, els vistosos, els tronats, els penjats, els enlairats, els voltors, els incendiaris, els pirats...
Proposo un joc. Relacioneu els noms anteriors amb polítics, segur que trobareu on ubicar-los. Ah, i després, etiqueteu-los cadascun amb un mot definitori. Ei, que sigui en català, d’acord?
Exemple de petard classificat
Sèrie: tronats
Denominació d’origen: Popular partit
Nom: Cebetes (de Cebetes, Àngel)