TOT AIXÒ ÉS NOMÉS PER A MI O HE DE COMPARTIR-HO
AMB D'ALTRES?
per INTEL·LECTUAL PUNK
Aquesta humil secció de
divulgació científica porta tres mesos esquivant
el tema, però l'allau de cartes postals i d'imeils a la
nostra redacció ens obliga a afrontar-ho. Un servidor tenia
pensat dedicar l'article d'avui a l'apassionant món de la
mineralogia, però m'obliguen a fer una breu ressenya científica
sobre la qüestió que més preocupa els nostres
lectors: la mida del penis.
Els simis més propers, evolutivament, a l'espècie
humana s'anomenen pòngids. Hi ha quatre (o cinc, segons
l'autor) espècies de pòngids: el goril·la
(Gorilla gorilla), el ximpanzé (Pan troglodytes), el bonobo
(Pan paniscus), l'orangutan de Borneo (Pongo pygmaeus) i l'orangutan
de Sumatra (Pongo abelii).
El goril·la és un animal polígam. Un mascle
adult, anomenat mascle dominant, té un harem que oscil·la
entre la mitja dotzena i la dotzena de femelles al seu servei.
Malgrat que tenen una alçada que pot arribar als dos metres,
i un pes que s'acosta als dos-cents kilograms, el penis en erecció d'un
goril·la no supera els vuit centímetres. També el
pes dels seus testicles és proporcionalment baix.
El bonobo és un animal promiscu. Un grup de mascles emparentats
(germans, germanastres, cosins germans) comparteixen un harem.
Les xifres oscil·len entre cinc a deu mascles que gaudeixen
de quinze a vint-i-cinc femelles. Tot i que la seua alçada
no supera el metre i mig, la longitud del seu penis pot superar
els quinze centímetres. També el pes dels seus testicles és
proporcionalment alt. Entre els bonobos també es habitual
la bisexualitat. Els mascles tenen el costum de reconciliar-se
entre ells practicant la masturbació creuada i el sexe oral.
A què es deuen aquestes desproporcions? Segons els investigadors
més reconeguts, la competència i l'evolució no
es dóna només entre espècies i grups, sinó que
també té lloc entre individus i fins i tot entre
cèl·lules. Pel que sembla, en un context de competència
per la reproducció, aquells mascles que produeixen més
espermatozoides (i més ràpids) són els que
tenen més probabilitats de perpetuar-se. En canvi, aquells
que no tenen cap mena de competència, com és el cas
els polígams goril·les, no tenen aquesta pressió evolutiva.
Els mascles poden ser “menys dotats” i reproduir-se
sense problemes. És a dir, posseir més femelles no
et fa més mascle.
Tot això em genera un nou dubte: quina mena de sexualitat
té un primatòleg (o primatòloga) que es dedica
a mesurar els atributs sexuals d'un mico?
