I tú, parles en la llengua
amb la que has de parlar?

Ens plau, i molt, saludar efusivament una original iniciativa dels nostres millors pensadors, homes i dones de l’elit. Perquè nosaltres sempre estarem amb la innovació, que, en temps de crisi, és el millor per crear llocs de treball, incentivar la feina i que hi hagi més riquesa per a tothom, que és el que cal.
Mireu si n’és d’agosarada la pensada: un cop més, i van tropecientos, intel·lectuals espanyols han tornat a aixecar la bandera de la llengua. De la seva, evidentment. I es reuneixen i fan un manifest, sembla que conscientment i sense intermediaris al·lucinògens, per defensar el castellà, l'única llengua espanyola vertadera, l'única que els sona i els sonarà, l'única que saben i volen saber, l'única com Déu mana, l'única mereixedora de tots els ets i uts, perquè esgarrifats veuen i creuen, la fe davant de tot, que aquesta llengua comuna que ens uneix tant si vols com si no vols està trontollant a certes regions de l’imperi, que es com fer trontollar la unitat de l’Espanya única i indivisible.
El País Basc (perdooooó, perdó, les Vascongades!) i Catalunya, com no!, són les regions díscoles que malmeten les llibertats dels espanyols castellanitzats a l’hora de poder imposar que ells parlen com parlen i que no han de fer veure que entenen altres parles que ni els van ni els venen. Només faltaria! Quina mena de provincianisme és aquest? Per quina falsària història volen que els dialectes autòctons que, no ens enganyem, separen més que no uneixen, hagin de ser escoltats i parlats pels veïns! Ahh, no! Fins aquí podríem arribar! I tenen tota la raó del món, què cony (que sí home, que si ho penses bé estaràs d’acord amb ells), perquè és evident que el castellà, el seu espanyol, està perseguit i en perill en aquestes regions que no volen ser, però que són, seves, i molt seves a més a més.
I com que els pobres no se’n surten per les bones, de tant en tant, quan convé, cal tornar a parlar de l’evidència, perquè els partits polítics, siguin els que siguin (fora dels dolents-dolents, els nacionalistes no espanyols, que d’aquests no es por esperar res de bo) només volen vots i no estan pel que han d’estar: defensar les seves llibertats, que tots ens entenguem en una llengua comuna. ¿Recordeu com aquells 2.500 autoproclamats intel·lectuals catalans dels anys 70 (en un moment en que trobar un intel·lectual era com veure la Verge!) capitanejats entre d’altres, per un tal Jiménez Losantos, ja anaven per aquí? Van ser els continuadors d’una antiga ideologia que encara dura. ¿Recordeu el Foro Babel? Alguns perseveren, però n’hi ha d’altres que van renovant les fisonomies (el nostrat Boadella) però no les idees. Perquè, el que se’n diu idees... està clar que no pararan fins que els atorguin el Cervantes o el Príncep d’Astúries, què és el que els mola. Guai.