65 HORES NO SÓN RES
per INTEL·LECTUAL PUNK
La normativa comunitària que pretén
que la setmana laboral a tota la Unió Europea sigui de 65
hores ha aixecat polseguera. Alguns sindicalistes parlen de retrocés
social, d'altres d'explotació i algun fins i tot d'esclavatge.
Nosaltres, els pencaires d'El Web Negre, som analítics de
mena i ens preguntem: i si l'esclavatge no era tan dolent com sembla?
I si
els esclaus, en el fons, eren uns privilegiats? Mirem-nos-ho amb
perspectiva històrica.
L'antiga Roma. Hollywood va fer famós a Espartac, però injustament,
mai li va dedicar un film a Eunus. Eunus fou un esclau sirià que
va patir molts maltractaments i vexacions. Un dels més habituals
en l'època que li va tocar viure era el d'acompanyar a la
sogra de l'amo en la seua viduïtat. No sabem si era un efecte
secundari d'aquest sacrifici, però pel que sembla l'home
era capaç d'empassar foc per a després expulsar-lo
per la boca. Alguna cosa d'extraordinària tindria, perquè milers
d'esclaus (i alguns ciutadans lliures descontents) es van unir
a la seua revolta. Eunus afirmava poder parlar amb la deessa Demèter
i ser capaç de predir el futur. Segons la llegenda, fou
capaç d'endevinar la data de la seua captura i imminent
execució, ocorreguda l'any 132 abans de Crist.
Calixt I. Nascut esclau aproximadament l'any
155 després
de Crist. Fou alliberat gràcies a les gestions de la seua
amant Màrcia d'una concubina de l'emperador Còmmode
(Marcus Aurelius Commodus Antoninus, un dels
emperadors folls). Va treballar per als papes Víctor I
i Ceferí, al
servei dels quals va tramar una xarxa de contactes prou bona
fins que el papa Ceferí fou assassinat. No sabem del cert
qui el va matar, però en Calixt fou escollit Sant Pare.
Home comprensiu, va permetre que els homes casats poguessin fer
de sacerdot.
Fins i tot aquells que tenien més de dues i més
de tres mullers. Home d'escassos coneixements teològics,
considerava que els bisbes no podien ser destituïts, encara
que cometessin gravíssims pecats. Va protagonitzar un
dels primers cismes de l'Església. Casualment també morí assassinat.
Sara Baartman, la Venus Negra. Dona khoisànida procedent
de Sud-Àfrica. Com totes les dones khoisànides tenia
una gran, i molt característica esteatopígia (natges
molt, molt grosses). Objecte d'interès per als científics
(que volien estudiar la seua anatomia) i pels homes en general
(que volien gaudir de la seua anatomia) fou exhibida en circs ambulants
d'arreu d'Europa. Probablement el seu èxit va inspirar les
típiques faldilles amb culot del segle XIX. Morí el
29 de desembre de 1815. Algunes dones africanes reivindiquen la
seua figura, bo i afirmant que la lluita contra la cel·lulitis és
racista.
Més informació:
Història dels EUA d’Isaac Asimov
Historia de USA de Maldwyn A. JONES
