Panegíric a favor
de la jornada de 65 hores i escaig

Visca els horaris neoesclavistes!

QUEL

Ai, Senyor!, com més grans més animals! Les coses evidents són evidents, i no hi ha volta de full. Sembla mentida que no ho entengueu! Que no veieu que la directiva de temps de treball proposada per la UE, això de les famoses 65 hores (com a màxim, eh!), és positiva perquè permetrà la flexibilització de la jornada laboral? Que és que, a sobre de curts de gambals sou curts de vista? Si sembla que esteu només per posar pals a les rodes! Que no us adoneu que aquesta mesura, aquesta flexibilitat, afavorirà tant als treballadors com a les empreses? Que en el fons tot és pel vostre bé, collons! No ens enganyéssim, homes i dones del vell continent, Europa necessita aquesta directiva.

I mireu si és així, que les organitzacions empresarials catalanes, gent d’ordre i plena d’enteniment, s’han mostrat globalment d’acord amb la directiva europea que permet ampliar la setmana laboral del màxim que hi havia fins ara, 48 hores, fins a 65 hores, tot destacant que el topall setmanal estàndard es mantindrà en 48 hores, que la mesura harmonitzarà la jornada amb la lògica europea i que, en contextos de globalització i flexibilització laboral, és beneficiosa. Com ja Descartes va dir: ergo sum cogito, i no cal ser endeví per treure’n l’entrellat.

I feu el favor de no fer cas a gent com en Miquel Pucurull i Fontova, de Barcelona, que ens recordava que “a causa de la gran demanda de mà d’obra generada per la Revolució Industrial, la jornada laboral fins a mitjans del segle XIX a Anglaterra era de dotze a catorze hores. Una mostra: l’any 1814, en la factoria Fal River, hi havia un anunci públic que fixava l'horari. Deia així:

El treball començarà a les cinc del matí,
Mitja hora de descans per al desdejuni, a les vuit,
Mitja hora de descans per a l’esmorzar, a les dotze;
Sortida del treball, a dos quarts de vuit de la nit

Ara, amb la nova legislació que la dreta –en majoria– ha acordat a Europa, aquell cartell podrà tornar a fer-se servir; només caldrà afegir-hi, a sota: “La setmana laboral serà de dilluns a divendres”. El dissabte i diumenge ens deixaran fer festa per poder gastar, no sigui cas que el sistema s’enfonsi.”

Derrotistes! És evident que la nostra Europa és tant prepotent (amb peus de fang, tot s’ha de dir), que accepta horaris neoesclavites per pressió dels lobbys patronals. És evident que la globalització és un procés que afecta a tothom, però també ho és que si hi ha un sector que té més dificultats d’adaptació és el de les pròpies administracions europees (i estatals!). És evident que el problema fonamental que hi ha a Europa en termes econòmics i empresarials és la sobrecàrrega estructural, una sobrecàrrega que fa molt difícil, per no dir impossible, reduir costos de producció i alhora augmentar productivitat i competitivitat sense baixar els impostos. D’aquí a pensar, quimèricament, que si la gent treballa més del que treballa ara, cobrant el mateix que ara i pagant els mateixos impostos, s’augmentarà la productivitat, hi ha un pas de cervell de formiga. Les 65 hores pretén ser una solució per pujar la productivitat sense haver de rebaixar els sous.

NAPI

I tot succeeix en una societat, posem la nostra, i en uns moments en els que es parla fins a l’avorriment (també al si de les patronals catalanes, que tenen la boca plena de bones paraules!) de conciliació de la vida laboral i familiar; moments en els quals es publiquen, es llegeixen i es comenten seriosos estudis (ben fets) que demostren que estar més hores a la feina no vol dir ser més productiu, doncs és palès que precisament on estem més hores a la feina (que no vol dir treballant) i gaudim de la productivitat que tenim (molt baixeta, per si no ho sabíem), és en aquest país; moments en els quals s’assegura que el futur de les empreses passa necessàriament per dedicar més hores al formació de base i a la continuada... Què potser els senyor empresaris no s’ho creuen tot això? Què potser ho diuen per a fer veure es creuen la responsabilitat social corporativa (la seva) de la que tant presumeixen en els seus anuncis?

NÉSTOR