100 DIES

per LA MAGINA DELS OUS

 

Hi ha mena d’ètica, un tipus de regla no massa escrita enlloc de deixar fer durant un temps prudencial al nouvingut/da als càrrecs electes. De fet, és com un període de proves, de consolidació, d’assentament a la novella situació per part de tothom. És a dir, traduït en termes de govern; per un costat els que manen fan rodatge i, per l’altre, els de l’oposició fan poc soroll. Analitzant-ho amb deteniment, aquest tipus de gest tal vegada vindria a ser com un intent d’aclimatació d’entorns, d’hàbitats. vull dir: un descobrir el despatx, provar la cadira, endreçar calaixos, canviar la decoració, ventilar finestres... En fi, que mesurat en termes reals, això vindria a escenificar uns 100 dies naturals durant els quals les forces opositores procuren – si les crisis internes els deixen – ser respectuoses amb les autoritats de torn tot desitjant que aital conducta un altre dia la visquin ells des de dalt el zenit. Transcorreguts aquest centenar de jorns però, em pregunto si més enllà de la política ens acaba servint a tots plegats per alguna cosa el savoir-faire.
En canvi, per exemple, en aquesta mateixa porció de temps recorregut, via internet, les persones privilegiades que pantallegeu –dit antigament fullegeu- el web satíric, disposeu d’una opinió feta de quin peu calcem al setmanari. Segur que alguna llàgrima ja us em fet caure, oi? Pel que fa a nosaltres, ens passa cosa semblant quan examinem l’activitat política quotidiana, els que si dediquen també ens fan plorar de valent.
Reconduint el tema, quan després d’unes eleccions generals, d’uns congressos de partit les coses continuen força semblants de com s’escalfaven fins llavors, cal tornar a regalar uns 4 mesos als reelegits? que se’n ha fet dels corrents crítics? de les veus discordants? dels grups oposats? No us preocupeu, com a mínim passats 8 dies aquí ens trobareu de nou a la xarxa traient punta al llapis o, dit millor, procurant tocar tecles a veure si alguna sona.