AQUESTA ÉS LA MEUA PÀTRIA,
I TINC UNA FACTURA QUE HO DESMOTRA
per INTEL·LECTUAL PUNK
El lehendakari Ibarretxe segueix entestat en el seu projecte de
construcció nacional per la via pacífica i democràtica.
D’altres personatges (a totes dues bandes) prefereixen camins
menys cívics i més sagnants. Un servidor proposa
una tercera via: l’americana.
Louisiana 1803. Europa es trobava immersa en les guerres napoleòniques.
Els nord-americans, que veien en Anglaterra l’enemic, i en
la França republicana el seu aliat, sol·licitaren
la compra d’una part de la Louisiana, aleshores francesa.
Però Napoleó, sabent que no podria vèncer
fàcilment la flota anglesa, optà per vendre’s
tota la Louisiana per 11.250.000. dòlars. Tenint en compte
que el territori era de 2 144 476 km2, els hi va eixir
a 20 cèntims el kilòmetre quadrat. Això sí que és
un pilotassu immobiliari i no els de Paco el Pocero!
Red River Basin 1803. Una petita part del que compraren als francesos
ho permutaren als britànics, pel territori de la Vall del
Riu Vermell. Potser trobaren a faltar el seu somriure. O tal vegada
no volien problemes amb els indis.
Florida i Colorado 1819. El 1818 els nord-americans envaïren
la Florida Oriental. Els espanyols ja havien perdut el control
de bona part de la colònia, així que acceptaren l’oferta
de compra dels EUA: cinc milions de dòlars. Curiosament
els nord-americans no abonaren els calerons trinco trinco, sinó que
els descomptaren de les despeses de la guerra que Espanya havia
d’abonar als EUA. Despeses d’una guerra que havia provocat
els EUA! Alguns d’això en diran “atracament”,
però el llenguatge diplomàtic és molt més
elegant
Oregon 1846. Els britànics ja tenien el Canadà, Austràlia
i la Índia, així que no els hi va costar gaire cedir
el territori de l’Oregon (actuals estats d’Oregon,
Idaho i Washington).
Califòrnia i Nevada 1848 (Guadapule Hidalgo): Els líders
nord-americans proclamaren el Destí Manifest, segons el
qual ells (i només ells) tenien el dret i el deure de governar
tota l’Amèrica del Nord. Malauradament els mexicans
no hi estaven del tot d’acord, així que calgué fer
la invasió de rigor.
Això sí, ferms defensors de la propietat privada,
en signar la Pau amb els mexicans (tractat de Guadalupe Hidalgo),
es comprometeren a compensar-los amb quinze milions de dòlars.
Tres milions a l’acte i la resta en còmodes terminis...
a un 6% anual. I vosaltres us queixeu de l’euríbor!?
Sonora (Gadsen Purchase)1853. Era tanta la fixació dels
EUA amb Mèxic que fins i tot hi havia un “Ministeri
d’Afers Mexicans”. El ministre del ram, James Gadsden,
va creure oportú comprar uns terrenys per a fer passar el
ferrocarril que anava de Texas a Califòrnia. Per 10 milions
de dòlars va comprar un solar de 72.000 km2. I pensar que
aquí a Catalunya hi ha qui es queixa per les expropiacions
per a fer l’AVE!.
Alaska 1867. L’Imperi Rus estava estirant més el braç que
la màniga. I sa majestat el tsar, massa enfeinat amb els
tàrtars, els i els xinesos, va creure oportú vendre’s
la finca que tenia a l’altre costat de l’estret de
Bering. Els EUA pagaren 7.2 milions de dòlars per un territori
de1.717.854 km2, ben plens d’or, coure, zinc, carbó i
plata.
Panamà 1903. Els EUA necessitaven agilitar la navegació entre
la costa est i la costa oest. Així que planificaren fer
un canal a Panamà. En aquells temps Panamà formava
part de Colòmbia, així que fou a Bogotà on
feren l’oferta. Les autoritats colombianes no acceptaren
l’oferta, així que els EUA recolzaren la lluita per
la independència de Panamà. A canvi d’un compromís
de protecció en cas d’agressió (talment com
la Màfia), i al pagament de deu milions de dòlars,
Panamà cedí als EUA el terreny on feren el canal.
Illes Verges 1917. Costa de creure, però Dinamarca tenia
colònies al Carib. L’any 1917 Europa estava en plena
guerra mundial, i els danesos no podien permetre’s el luxe
de tindre tropes a l’altra banda de l’Atlàntic.
Així que per només 25 milions de dòlars vengueren
als EUA les Illes Verges. Serà aquesta pèrdua l’origen
de l’emigració estival dels escandinaus (i sobretot
les escandinaves) a les platges catalanes?
Conclusió: Les grans nacions, com els grans clubs de futbol,
també es fan a cop de talonari.
Més informació:
Història dels EUA d’Isaac Asimov
Historia de USA de Maldwyn A. JONES
