ROGER FILLOL
CONFIDENCIAL
(Com que és confidencial
el posem a la pàgina d'espai publicitari, i així no el veurà ningú)
Guerra de guerrilles pel ‘puchero’ del congrés
del PP
Fonts generalment molt, però que molt, interessades (per no
dir seques) han xiuxiuejat a cau d’orella d'El Web Negre que,
senyors, el més calent és a l’aigüera. Però que,
sense cap mena de dubte, sobretot després que hem entrat al
gustós temps de les cireres i en Daniel, per celebrar-ho,
hagi realitzat, coincidint amb l’aniversari del timbaler del
Bruc, una aferrissada defensa de que el PPC “obri les portes
i es converteixi en un partit útil (sic), que s’ocupi
dels problemes de la gent”, la cosa està més
clara i segura que mai, donades les influències catalanes
de la nova direcció apuntalada pel Mariano.
I, senyors, aquesta cosa que presentem lligada com la maionesa
no és
altra que la que us anunciem a continuació: la direcció general
del millor Partit Popular Espanyol que tenim, els mateixos barons,
ducs i comtes i altres nobleses de cor i caràcter que posen
a caldo en Rajoy, i de retruc en Gallardón, aquests diem,
que enalteixen i gotegen esperances, palosantos, cabell d’àngel
i pets de monja, han fet causa comú amb Cirera i han decidit
que la cosa havia d’anar per aquí:
No és farà, com s’esperava, una deconstrucció de
tendència ferran-adrianina del cocido madrileño (ep,
l’autèntic, perquè hi ha moltes mariconades en
aquest tema). I tot perquè aquesta possibilitat ha suscitat,
entre els responsables de la línia ideològica incorporats
al servei de càtering de la magna reunió, certa por,
canguelo, fins i tot angúnia al dir-se interiorment (com s’han
de dir aquestes coses): la deconstrucció ens posarà a
males amb Santa Maria, que ja sabem tots que ha dit el que ha dit?
De manera que de deconstrucció del cocido res, de res. S’ha
optat per una solució intel·ligent, de caire aperturista
i reformista-regionalista, ampla de mires, una solució d’acord
amb el que se’n diu els temps que corren de neofundamentalisme,
i la deconstrucció es farà sobre la nostrada escudella
catalana, el bullit més tradicional (sense escatimar-hi res),
per allò de que són gent soferta i no es queixen i,
si ho fan, és que s’apunten al victimisme.
El dubte està ara en trobar el recipient adequat. No està clar
que els gots de plàstic amb la bandera constitucional per
un cantó i el nou logo del partit que s’havien d’utilitzar
per a presentar al respectable els xupitos del bullit (descartats
els recipients de vidre, no fos cas que sorgissin il·lusions
ganivetàires) tinguin prou seguretat per a donar l’escalf
al polsim de cigrons i seques amb rostolls de cansalada viada gelatinitzada
sobre escuma de porros, api, xirivia, col, amb gebrada de patata,
pastanaga i nap.
Per a la base de tot això, el brou, està previst usar
(si els camions poden arribar) un bon os del genoll, uns talls de
cua i de jarret de vedella, un braó o dos de xai, botifarra
crua, cansalada grassa, un os de l’espinada, cua, orella, morro
i peu de porc, un pit de gallina, el pedrer, potes, coll i cap (amb
la cresta, sobretot) i un tros d’os de pernil ranci. Per a
la pilota, la deconstrucció afecta una mica de carn de vedella
picada, un tros de botifarra crua, un ou, all, julivert, farina o
pa ratllat, sal i pebre negre. Per a l’escudella, una pasta
de sopa (fideus, galets, etc.) o bé pasta i arròs.
(Això era un confidencial. Per tant, no ho esbombeu)
A
