M'AGRADA QUE EM FACI
AQUESTA PREGUNTA
per INTEL·LECTUAL PUNK
Amb motiu de la proposta del lehendakari Ibarretxe
de fer un doble referèndum a Euskadi, i donat el reguitzell
de reaccions i declaracions que el projecte ha provocat, ens veiem
obligats a fer una breu repassada d'alguns dels referèndums
més interessants que la història ens ha deixat.
Luxemburg 1941. L'any 1941 el Món semblava rendir-se a Hitler
i els seus aliats. Plens d'optimisme per la victòria, i
tenint en compte que en eixa època la majoria dels luxemburguesos
eren de llengua i cultura alemanyes, els nazis decidiren convocar
un referèndum d'autodeterminació. Els habitants del
petit estat havien de decidir si volien integrar-se al Reich triomfant
o seguir sent (oficialment) independents. Els nazis estaven tan
convençuts de la seua victòria que ningú es
va molestar en preparar la tupinada. I el 10 d'octubre, en el camp
de les urnes i armats amb paperets (els més valents) o quedant-se
a casa (molts), el 97% dels ciutadans del petit Gran Ducat li feren
pam i pipa al dictador: Mir welle bleiwe, wat mir sin. Com era
previsible, el del bigoti no paí bé la derrota i
el 30 d'agost del 1942 decretà l'annexió de Luxemburg
al Reich.
Olesa de Montserrat 2004. I és que els dictadors (i els
aspirants a dictador) reaccionen davant les urnes i les paperetes
com els vampirs enfront les creus i els alls. Per això,
quan el president espanyol José María Aznar decidí reformar
el Codi Penal, per a incloure-hi com a figura delictiva la convocatòria
de referèndums (articles 506 bis, 521 bis i 576 bis del
Codi Penal), un grup de veïns d'Olesa de Montserrat, carregats
de valor i sentit de l'humor, li plantaren cara convocant-ne un
ells. La pregunta sotmesa a veredicte popular no podia ser més
quotidiana: “Iogurt natural o Iogurt ensucrat?”. Convocats
per les JERC, i amb el suport de la majoria del consistori olesà (ERC,
PSC, CiU, ICV i Bloc Olesà), més de 800 veïns
desafiaren el PP i la Guàrdia Civil.
Arizona 2006. I és que, en un referèndum, la participació és
molt important! Per això l'oftalmòleg i activista
cívic Mark Osterloh, decebut per les altes taxes d'abstenció que
es registraven a l'estat d'Arizona, decidí impulsar una
iniciativa legislativa popular per a motivar la participació a
les eleccions. 185.903 ciutadans recolzaren amb la seua signatura
la proposta de sortejar un milió de dòlars
entre els participants a les eleccions. I el sis de novembre del 2006
fou votada en referèndum.
Val a dir que, amb 2,6 milions d'habitants censats, i amb un 77%
de participació a les passades eleccions presidencials,
la probabilitat estadística de guanyar el premi és
la mateixa que a qualsevol loteria tradicional. Això sí,
ací no cal comprar el dècim. El que no tenim clar és
si les supersticions són iguals que en els altres sortejos.
Per exemple, com a la grossa de Nadal que té números “bonics” i
números “lletjos”, a Arizona trien paperetes
boniques a veure si els hi toca el premi?
Puerto Rico 1998. I òbviament, la pregunta del referèndum és
importantíssima. Ha de ser clara, concisa i pertinent. I
ha d'estar ben oberta a la lliure decisió dels ciutadans,
donant totes les opcions possibles. I si no, que aprenguin de Puerto
Rico.
El 13 de desembre del 1998, els ciutadans de l'Estat Lliure Associat
de Puerto Rico foren convocats a decidir quin futur institucional
volien. La primera opció era mantenir l'Estat Lliure Associat,
i la recolzaren el 0,1% dels porto-riquenys. La segona opció era
la Lliure Associació (una mica més de sobirania),
i obtingué el 0,3% dels vots. La tercera opció fou
la de la plena integració als EUA, esdevenint el 51è estat,
i obtingué el 46,5% dels sufragis. La quarta opció era
la de la independència, i la votaren el 2,5% dels ciutadans.
I la cinquena opció, la vencedora dels comicis, era “cap
de les anteriors” i comptà amb el suport del 50,3%
dels porto-riquenys.
Tal i com digué un que va perdre les eleccions: “I és
que el poble, quan no vota sàviament, vota per a fer mal”.
Un dels milers de pàgines web
dedicades al tema: www.referendum2008.org
