Reunits al voltant del marbre
NÉSTOR
Sotheby’s anuncia una nova
subhasta per ben aviat en la qual destaca una peça que,
de ben segur, provocarà un gran rebombori: parlem d'un
quadre de temàtica, fesonomia i característiques
similars a La lliçó d’anatomia del Doctor
Nicolaes Tulp, de Rembrandt, pintat el 1632. La peça podria
ser un esbós del mateix
autor per a l’obra
posterior. Es tracta d'una pintura a l’oli sobre tela
marinera, que fa 162,5 cm d’alçada,
216,5 cm d’amplada i un pou de profunditat. Els especialistes
constaten que si
es tracta d’una obra anterior a la famosa Lliçó ens
podriem trobar davant del primer retrat de grup
pintat per Rembrandt, que en aquell moment tenia vint-i-sis anys.
Altres
analistes pensen, però, que aquesta pot ser la famosa obra –referenciada
però mai
trobada fins ara– Berenar de negres a les fosques.
El quadre ens mostra una lliçó d’anatomia impartida
pel prestigiós doctor Oriollum Giraltes que
explica la musculatura del braç a un grup de professionals
de la medicina. La despulla representada podria ser
la d'un perillós criminal d'aleshores, un tal Johannes Laport,
penjat a la forca aquell mateix any, acusat de l'autorobatori d'una
màquina ordinadora. El difunt
està estirat a l’estil de Crist mort, amb pal·lidesa
cadavèrica. La cara li queda parcialment a l’ombra,
suggerint l'umbra mortis (ombra de la mort), tècnica
que Rembrandt utilitzaria amb freqüència.
Alguns dels espectadors són patrons que pagaven comissions
per ser inclosos a la pintura: a més del doctor Giraltes
(de malnom "Motione Censor"), representat a la dreta amb capell
i capa
negres i un somriure malèfic, rodejant el fred marbre de
la taula de dissecció podem veure els cirurgians Meedhina
(el de més
enrera), Ming Gella i Maajorius (en una discreta segona
fila), i davant de tot, a tocar del cadàver, podem reconèixer
a Johannes Gaaspart (padre padrone, representant de la veccia
guarda),
que està com apalancant per l’esquena a Johannes Rosellum
(il capo de la Via Laietana), que es mira de reüll
la mirada vampírica de l’altre Rosellum, il bello Sandro
(que no s’ha de considerar de la mateixa família)
i la faç angelical
d’en Pherran Soriannus (il mago de les virolles). Els espectadors
van vestits de manera adequada a una ocasió social tan solemne.
EL MIRALL DE LA MADRASTRA DE BLANCANEUS per
PILI RAJOLA
ENTREVISTA A ÀNGEL
COLOM
“ HE
VINGUT PER TRENCAR EL TRIPARTIT,
DONAT QUE EN MAS NO SE’N
SURT”
Hola, Àngel com estàs?
La barba més blanca i una mica més calb.
Te’n vas anar amb la cua entre cames. Vas fracassar
amb el projecte del PI, la vas cagar, vaja!
Sí, la vaig cagar per fer-te cas a tu, que em vas menjar el
coco.
Que és el que més et va doldre?
Que em fessis fer el que hem vas fer fer. Abandonar ERC i fugir com
un delinqüent, tot per intentar formar un altre partit a la
teva mida on poguessis manar, ja que a ERC ho vas intentar i no es
van deixar i per això vam fotre el camp.
I van intentar matar-te políticament i denigrar-te com a persona.
Van mentir, van manipular... Com se sobreviu a tot això? Vas
fotre el camp per recompondre’t oi?
Tu t’has recompost aquí la mar de bé, punyetera!
Que mai no has guanyat tants calés com ara, que no pares de
sortir a les teles a fer safareig i ara t’han col·locat
a La Vanguardia cobrant un bon pessic, on escrius més que
en Baltasar Porcel i a més a més t’encarreguen
de fer entrevistes, que pel que es veu en aquest diari aviat li encarregaran
fer entrevistes al conserge. En canvi, jo vaig haver d’emigrar
al Marroc on, això sí, he descobert altres ànimes
i altres cossos que m’han enriquit cosa de no dir.
Jo no tornaria a fer el PI. I tu?
Fas bé de dir-m’ho. Encara em tornaries a enredar!
ERC no para de perdre vots i han fet president en Montilla.
Han traït
Catalunya, oi?
Pensa que quan hi erem nosaltres, no havíem aconseguit mai
tants vots, però. Jo hagués fet president en Mas que és
el que ara em paga i quan fem el congrés a CDC, jo tot sol,
faré aprovar una esmena en la qual quedi clar que hem de lluitar
per tenir estat propi dintre d’Europa. I llavors, quan el dos
partits tinguin el mateix objectiu, jo els uniré i sortirà el
sol en aquesta meva pobra, bruta, trista i dissortada pàtria!
Què bonic! Escolta, et veuré a l’executiva
de CDC?
No tinc cap aspiració, jo. Sóc només un humil
servidor que s’ha proposat portar llum als dirigents del meus
país, i després me’n tornaré al Marroc
on la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada
i feliç
Potser els de CDC t’hi volen, a la executiva.
Ai, vols dir? No ho sé, no ho sé.
Va, entra-hi, i després m’hi poses a mi, que faré una
bona feina, allà dins.
|
