MÀRTIRS DE LA CIÈNCIA (primera part)
per INTEL·LECTUAL PUNK

 

La història de la ciència és plena d'herois que ho han donat tot per que la veritat i el coneixement sortissin a la llum. De moment no ens remuntarem a èpoques medievals, llunyanes i tenebroses, i ens centrarem en els més pròxims en el temps.

Un cas ben conegut és el de Charles Darwin. La seua famosa Teoria de l'Evolució de les Espècies fou durament criticada i, en alguns països, penalment castigada. Una de les frases més famoses que li etzibaren fou “vostè afirma que l'home prové d'un mico, però no ens ha aclarit si és descendent per part del pare o per part de la mare”.

També patí insults el geofísic Alfred Wegener, pare de la Teoria de la Deriva Continental. Els seus detractors trobaven tan absurda l'idea de moviment en els continents, que arribaren a plantejar si tot plegat no era fruit “d'un excés de cervesa, que fa que li sembli que tot dóna voltes al seu voltant”.

Qui no va patir crítiques, sinó molt de reconeixement, fou Marie Curie. Guanyadora del Premi Nobel de Física el 1903 i del Premi Nobel de Química el 1911, la seua exagerada dedicació a la radioactivitat li va passar factura, i morí víctima de la leucèmia el 1934.

Però per a mi, si hi ha algú que s'ha sacrificat i esforçat pel bé de la ciència, aquest és en Konrad Lorenz.  El 1939 va fundar amb Nikolaas Tinbergeb  l'Escola Etològica de la Conducta Animal, que va mantenir fortes discrepàncies amb  els psicòlegs experimentals (que estudiaven els animals en el laboratori) i  va promoure l'observació en el seu hàbitat natural. Quan va estudiar les pautes d'aprenentatge dels pollets d'ànecs i oques va descobrir una etapa crítica en la qual aprenen a reconèixer i a seguir als pares, fins i tot si aquests són adoptius, sempre que en ells estiguessin presents els estímuls visuals, auditius o olfactius, l'empremta que provoca la reacció dels joves. Aquesta etapa Lorenz l'anomenà "imprinting".  I per tal de demostrar-ho empíricament, va esperar a que uns ous d'ànec eclosionèssin per a posar-se davant dels pollets i començar a moure's i cloquejar com una mare ànega.

Per tan gran sacrifici, sobretot per la pèrdua d'honorabilitat i respecte que va patir, fou recompensat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1973. No cal a dir que als anys 70' el consum de tripis estava molt estès.

 

Més informació:

Nova Guia de la Ciència   d'Isaac Asimov

Etologia  de Konrad Lorenz