GRANS BIOGRAFIES:
GREGOR McGREGOR
per INTEL·LECTUAL PUNK
En aquesta vida (i d’aquesta vida) cal
saber retirar-se a temps. En alguns personatges històrics
podem veure genis o monstres segons en quin moment de la seua biografia
ens fixem. Alguns personatges, sense cap canvi brusc, representen
la perfecta continuïtat que porta un home per les etapes de
militar, mercenari, revolucionari, explorador, patriota, polític,
estafador i friqui. Avui parlarem de Gregor McGregor.
Militar. Nascut a Escòcia el Nadal del 1786, l’any
1806 va ingressar a l’Armada britànica. Segons els
seus superiors, era un soldat que destacava pel seu valor, la seua
intel·ligència i capacitat de treball.
Mercenari. Espanya i Portugal eren dos imperis en plena decadència.
Anaven curts de personal qualificat, i en cas de guerra es veien
forçats a contractar estrangers. Ço és: mercenaris.
Gregor McGregor va participar en un parell de campanyes bèl·liques.
Pel que sembla va impressionar propis i enemics amb la seua valentia
i sagacitat.
Revolucionari. Com ja havia passat uns anys enrere amb la revolució i
independència de les tretze colònies britàniques
d’Amèrica del Nord, la lluita independentista i revolucionària
a l’Amèrica espanyola va atreure a centenars d’idealistes.
Gregor McGregor fou un d’ells. El 1811 va arribar a Nova
Granada i es va unir a Simón Bolívar. Va vèncer
als espanyols en incomptables ocasions i, de passada, es va casar
amb una cosina del propi Simón Bolívar, la Josefina
Lovera. Pel seu valor i els seus mèrits fou condecorat el
1816 amb la medalla de la Orden de los Libertadores. El que no
queda clar és si Simón Bolívar li va concedir
la distinció per haver alliberat Veneçuela dels espanyols
o al propi Bolívar de sa cosina. En tot cas la vida familiar
no li va resultar gaire atractiva, raó per la qual es va
enrolar en noves i arriscades missions.
Explorador. Va explorar les selves de Panamà, Moskitia i
Belize. Va “descobrir” i prendre possessió d’uns
illots situats a la Costa dels Mosquitos. Pel que sembla el terreny
era tan insalubre, els mosquits tan infecciosos i els caimans tan
voraços, que ni els propis indígenes, i ni tan sols
els pirates més buscats, hi volien anar. No és d’estranyar
que, en eixe moment, ningú li discutís el mèrit
de descobrir-les i apoderar-se’n.
Patriota. Simón Bolívar i els Libertadores d’Amèrica
tenien més missions per a Gregor McGregor. Concretament
anar a alliberar la Florida, probablement la més pobre de
les colònies espanyoles i, amb tota certesa, la terra pendent
d’alliberar més allunyada que van trobar. Amb només
vuitanta soldats, i sense disparar cap tret, va aconseguir la rendició de
la guarnició espanyola de l’Illa Amèlia, al
nord de Florida. Era l’any 1817.
Polític. Mentre esperava l’arribada
de reforços
per alliberar la resta del país, va decidir desplegar les
seues dots de governant. Va proclamar una constitució modèlica
i va establir la democràcia més avançada de
la època. Malauradament l’ Illa Amèlia era
petita, pobre i l’únic que podia exportar era disenteria.
Sense necessitat de publicar les balances fiscals, i en un moment
d’inspiració, va decidir que la millor manera de millorar
el finançament era vendre patents de cors. I en poc temps
l’Illa Amèlia va esdevenir un exitós exemple
de deslocalització empresarial: centenars de pirates del
Carib anaren a l’illa, atrets pels avantatges que als donava
el govern McGregor. Els reforços promesos per Bolívar
no van arribar mai a la Florida, i els espanyols, farts de perdre
colònies van decidir que el millor era vendre-les i treure’n
un pessic. Per un mòdic preu van entaforar la Florida als
EUA i aquests, farts de pirates, van ocupar l’Illa Amèlia.
Polític 2. El 1819 venç els últims espanyols
que quedaven a Panamà. El 1820 es nomenat diputat per l’illa
Margarita, una illa on no havia estat mai. No sabem si es va desorientar
buscant l’illa que havia de representar, o potser no volia
escalfar un escó al Parlament, però el fet és
que decideix tornar a Nicaragua, als illots que havia explorat
i descobert. En una mostra de modèstia s’autoproclama
Sa Reial Majestat el Príncep Gregor I, cacic de Poyais.
No se sap perquè va anomenar Poyais al seu reialme, però l’únic
que el va reconèixer fou el rei dels Miskitos (també anomenats “Mosquitos”).
Estafador. “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el
llit” deuria pensar en McGregor arran dels minsos reconeixements
diplomàtics obtinguts pel Principat de Poyais, així que
a finals del 1820 s’instal·la a Londres on exerceix
de cap d’estat i cap de govern a distància, i d’agent
immobiliari presencialment. Va impressionar l’alta societat
anglesa amb les seues vetllades a l’ambaixada, i va començar
a vendre parcel·les del seu petit país a un mòdic
preu. També va subhastar títols nobiliaris. Probablement
perquè algú va començar a sospitar, o tal
vegada perquè tenia una creativitat literària que
ni Tolkien podria igualar, el 1822 va escriure un llibre anomenat
Guia de la Costa dels Mosquitos, on en 350 pàgines descrivia
un país imaginari, ple de riqueses i on, miracles de la
meteorologia, mai hi havia turmentes tropicals. L’estafa
es feu palesa quan un grup de compradors anà a visitar els
seus illots a la Costa dels Mosquits i només trobaren mosquits,
caimans i malalties infeccioses.
Estafador 2. Va repetir la jugada a França, on per coses
de la cultura política local, el Principat de Poyais esdevingué la
República de Poyais. Les autoritats franceses descobriren
l’engany i McGregor hagué de fugir a Veneçuela.
Friqui. Instal·lat a Caracas va passar els seus últims
dies exercint de Príncep i Cacic de Poyais a l’exili.
Creient-se la seua mentida, convençut de ser el Rei d’uns
illots perduts i uns aiguamolls insalubres, esdevingué la
riota de la ciutat. Va morir el 4 de desembre de 1846 i les seues
restes mortals descansen al Panteó Nacional, en agraïment
per tot el que va fer en els anys de la lluita per la independència
de Veneçuela, entre 1811 i 1816 i, probablement, per no
perpetrar a Veneçuela res del que feu en el anys posteriors.
Inexplicablement, Hollywood encara no n’ha fet cap pel·lícula.
Més informació:
Sir Gregor McGregor and the Land That Never Was: The Extraordinary
Story of the Most Audacious Fraud in History de David Sinclair
Las raices torcidas de América Latina de Carlos Alberto
Montaner
