Per Sergi Rabone

 

Els meus mites ‘eurovisius’ (I): José Vélez

 
José Vélez, és un dels meus mites ‘eurovisius’, sempre amb el seu pentinat ‘afro’ i el seu ‘pecho-lobo’ al descobert. Recordo com aquest gran ‘crooner’ canari ens mostrava a un vídeo promocional imatges de la seva terra natal mentre entonava el gran ‘Bailemos un vals’ una de les millors cançons de tots els temps i una de les melodies que forma part de la meva cosmovisió malalta. Sí amics, és al meu Top-50 de música de la meva vida. Vélez apareixia envoltat de cinc belles senyoretes en bikini, marcant paquet i pujat en un cutre-tren turístic, el ‘Maspalomas Express’. Incomparable. Genial. Majestuós. Ja no es fan vídeos així.
 
El Chiki-chiki té precedents dins la historia eurovisiva d’Espanya, plena de grans hits del bizarrisme musical. L’equip d’Andreu Buenafuente només han hagut de fer una caricatura basant-se en una barreja de tot el que hem enviat a aquest concurs: Vélez + Operación Triunfo + Betty Misiego + Massiel + Zubiri + Miki + Mocedades = Chikilicuatre. Però d’alguns d’aquests monstres de la cançó ibèrica ja en parlarem en futures entregues d’aquesta secció lamentable.