CURS DE JARDINERIA PER CORRESPONDÈNCIA
Apèndix
al capítol I
De la cura que
s’han de tenir dels llocs peluts i de la supressió del
pèl que no cal
Segur
que el cas exposat per la nostra preocupada internauta
peluda no és
pas únic. Per això, fent un petit incís
en el transcurs del curs, aprofitem aquest popular espai
per intentar consolar-la, tot intentant orientar al personal
entre la munió d’estris que es poden utilitzar
en cada cas per tal se suprimir momentàniament
problemes de pilositat aparatosa.
Resposta a: ‘amiga internauta de pilositat exacerbada’:
Hola, mona: T’haig de respondre que no i que sí.
No, no és normal el que exposes. I és comprensible
la teva preocupació ara que entrem en el bon
temps i les platges s’omplen de cossos resplendents
de noies com ara tu, amb quasi tota la superfície
corporal a l’aire, però la majoria sense
afegir-hi aquesta espectacular frondositat pilar que
manifestes per tot arreu. I sí, sí que
fa lleig. De manera que t’hem preparat un curt
recorregut per totes aquelles eines específiques
que et poden servir per solucionar els teus problemets
amb
els apèndixs
filiformes.
Motoaixada: per als casos extrems, si la cosa està ja
molt, però que molt peluda, en superfícies
grans més o menys planes o en les que presenten
corbes amples, ben estructurades, sense desnivells bruscos,
recomanem la motoaixada, pràctica i útil
quan els desenvolupaments capil·lars passen de
mida humana i es poden confondre amb els dels carnívors
fissípedes de la família dels úrsids.
Tallagespes: indicat quan la motoaixada no cal. Es
poden combinar ambdues.
Electroaixada: indicada pels llocs de dificultat manifesta
(pels racons, vaja): tomaqueres que floreixen espontàniament
de les cavitats de l’oïda o lianes que pengen
de les fosses nasals.
Aspirador-bufador: És prudent tenir a mà també un
aparell d’aquests en els casos en els que s’ha
utilitzat l’electroaixada, doncs fa lleig que
resti el cos del delicte en el lloc de la poda. Si
la cosa és més espectacular encara,
i el que queden són tronxos, cal aplicar l’aspirador-bufador-triturador.
Tallabarder elèctric: Molt indicat per posar límits
a aixelles desbocades, frondosos pubis i mostatxos de
caire prussià. També els pots trobar versió benzina,
però pot fer una mica de pudor.
Motoserra: indicat per quan les pilositat presenten
un diàmetre considerable (és a dir, si són
prou gruixudes), perquè si els pèls són
fins, davant aquest estri tenen un comportament semblant
al dels nostres atlètics joncs hidròfils
i és desfan riallers del seu brutal atac.
Airejador: oportú per a repassar la tasca duta
a terme per tallagespes, motoaixades i similars.
Tisores gespa amb mànec telescòpic: per
a casos molt puntuals, quan el tallabarder no és
eficaç pel motiu que sigui: per exemple, quan
no s’hi arriba d’altre manera.
Escarificadora: totalment desaconsellada. Et deixa
la pell fatal.
|