CAÏNITA HO SERÀS TU
per INTEL·LECTUAL PUNK

 

Aquests dies els afers interns de les forces polítiques són notícia. La primera força política dels Països Catalans, el Partit Popular, i la primera força política pels Països Catalans, Esquerra Republicana de Catalunya, estan de congrés.
Els periodistes empren termes com “lluita fratricida” o “enfrontament caïnita”, però la Mare Natura ens ensenya que això que passa als partits polítics no és més que un joc de pati de P-3.
Abunden els exemples de violència per exercir el lideratge, com per exemple l'elefant marí (Mirounga angustirostris), on els mascles que aspiren a ser els dominants s'esbatussen de valent (si cal fins a la mort) per tal de manar el grup i muntar totes les femelles.
D'altres espècies són més assembleàries en la presa de decisions. Tot i que l'assemblearisme pot degenerar en l'oclocràcia. Un exemple és el dels simpàtics pingüins. Quan un grup d'aquestes aus marines arriba a un indret de costa on sospiten que hi pot haver depredadors amagats, comencen a ballar una mena de pogo fins que un d'ells cau a l'aigua. Llavors el ball s'atura i esperen a veure que passa. Si surt nedat i amb vida, doncs es banyen sense por. Què només ix sang i plomes? Doncs van a un altre lloc a ballar un altre pogo.
Tot i que per a mi, per a caïnites de debò, algunes espècies de tauró, com el tauró camús (Carcharhinus leucas) i sobretot el gran tauró blanc (Carcharodon carcharias). Aquests peixos són ovovivípers i tenen el curiós costum de devorar els seus propis germans quan encara són al ventre matern. Són grans animals polítics: el tauró camús pot nedar tant en aigües dolces com salades (ja ho voldrien molts humans!), i el gran tauró blanc (que només té blanc el ventre) és especialista en parar emboscades i ensumar la sang a quilòmetres de distància.

Més informació:
Invitación a la Biología de Sue Barnes i Hellen Curtis
Etología de Konrad Lorenz