BALANÇA FISCAL
per LA MAGINA DELS OUS
He decidit de forma conscient donar el primer pas i publicar avui
sense embuts la balança fiscal. Prou de miraments, potser
ja va sent hora de dir les coses pel seu pes, no? Tant costa
sincerar-se? On està el problema? Res, que em deixo anar
i esbombo la meva part.
Fa dies que, inclús al llit, hi donava tombs. Sentia tocar
quarts i hores desvetllada sense arribar a comprendre el perquè de
tot plegat. Inquieta com sóc, portava anys escoltant amb
atenció els polítics mentre exposaven a la ràdio
i a la televisió el tema. És més, guardo en
carpetes retalls de premsa on economistes de prestigi analitzaven
l’afer. I la veritat, ara que he sospesat això de
la balança, trobo que la solució es facilíssima.
Va, es diu i després a decidir què cal fer, no?
Anant al gra. Servidora cada matí, entre les primeres accions
del dia, tinc per costum mesurar-me. Sí, ja ho sé,
poc sobrepès hi ha, però el controlo de prop no fos
cas que emmalalteixi. Per combatre’l m’aplico una alimentació vitamínica
i malauradament em resulta deficitària. Faig esforços
però acabo tenint disgustos en qüestions de talla.
No és pas que em sobri res sinó que més aviat
em manca. Vaja, que se m’asseca la pell de forma alarmant.
Explicat el cas però, detecto a l’estiu enfrontaments
territorials amb les veïnes de l’apartament de Cubelles.
A l’ascensor, si coincideixo amb l’extremenya i l’andalusa,
em tracten d’insolidària. Elles dos cada agost estan
més farcides i, a més, m’acusen que subestimo
el meu PIB. Quin trencaclosques!
Pel que fa a la renda, cada nòmina que ingresso experimento
que va a menys. Per exemple: a l’estiu a platja, per evitar
despeses he d’aprofitar el banyador de temporades anteriors.
En canvi, les veïnes peninsulars, en llueixen mitja dotzena
de nous. Ah, i per adobar-ho, m’he de sentir dir de tot:
que si no tinc motiu de queixa, que si amb el meu tipet hauria
de callar, que si sóc garrepa en banyadors, que si patim,
que si patam... Mal moment vaig tenir quan els digué que
deixessin de fiscalitzar-me la balança.
D’això, d’aquí poc més d’un
parell de mesos les tornaré a trobar. Els 64 quilos que
avui aquí divulgo seran convenient qüestionats per
un bany de xifres amb la voluntat de relativitzar comparacions.
De fet igual com si de debò s’acaben publicant les
balances de l’estat. Tones de maquillatge.
