TÍTOLS I TITOLES
per INTEL·LECTUAL PUNK
Sovint emplenem els burrículums amb dades
exagerades, això és habitual i força comprensible.
Al cap i a la fi, què vol dir “nivell alt d'anglès,
sobretot en conversa i traducció”? Doncs que quan
intentem lligar amb una guiri i aquesta ens etziba “go to
hell, dirty bastard!” nosaltres entenem “anem al llit
que et faré gaudir de valent”. En el fons no deixa
de ser una interpretació molt lliure d'alt nivell. El mateix
es pot dir dels coneixements en informàtica o de títols
com “futur catedràtic de biologia molecular”,
sobretot si hom té vint anys i encara està fent el
primer curs de la carrera. Al cap i a la fi el futur és
obert, i tot està per fer i tot és possible.
Però això mateix no cal angoixar-se gens, la
Història
ens ensenya que això dels títols i els mèrits
es pot exagerar molt més, fins a deixar els nostres tristos
burrículums al nivell d'una carta de comiat d'un suïcida
amb baixa autoestima.
Tal és el d'en Kim-Jong-Il, president de la República
Democràtica i Popular de Corea (ço és: la
del Nord). La biografia oficial afirma que el seu naixement fou
anunciat per una oreneta i assenyalat amb l'aparició d'un
nou estel al firmament i un doble arc de Sant Martí sobre
les muntanyes. L'home és general de les forces aèries
(el primer de la seua promoció), mariscal de l'exèrcit
de terra (també el primer de la seua promoció) i
almirall de la marina (curiosament també el primer de la
seua promoció). Economista (ho heu encertat: el primer de
la seua promoció), poeta i novel·lista, publica més
de 100 llibres l'any. També té temps per a la filosofia
i és autor d'un centenar de llibres sobre el pensament Juxe
Sasang, l'oficial i únic al país. No és d'estranyar
que, per tal d'inspirar-se, l'andova consumisca anualment 700,000
$ de conyac de la marca Hennessy.
No menys il·lustratiu és l'exemple d'en Jean
Bedel Bokassa que s'autoproclamà Rei d'Ubagui-Chari, Emperador
Centreafricà, Comandant en Cap dels exèrcits de Terra,
Mar i Aire (i això que el seu país no tenia eixida
al mar!) i guanyador de les medalles al Mèrit Civil, al
Mèrit Militar, al Mèrit Agrícola, al Mèrit
Industrial i Artesà, al Mèrit Postal (suposem que
pel bon perfil que donava en els segells) i al Mèrit Acadèmic.
Incomprensiblement no s'atorgà la medalla al Mèrit
Gastronòmic, i això que tant els seus partidaris
com els seus detractors el titllaven de caníbal.
Però si hi ha un cas com un cabàs, aquest és
el d'Idi Amin Dadà. L'home es feu nomenar Mariscal de Camp
i President Vitalici, cosa poc original tractant-se d'un dictador.
Però quan realment donà mostres del seu talent fou
al proclamar-se “Senyor de Totes les Bèsties de la
Terra i Peixos del Mar i Conqueridor de l'Imperi Britànic
d'Àfrica en General i d'Uganda en Particular”. I feu
el cim en coronar-se “Rei d'Escòcia”. Com que
el títol no estava reclamat pel seu hereu legítim
(sa Majestat la Reina d'Anglaterra) podríem concloure que
Idi Amin Dadà era un Okupa Reial.
Així doncs no sigueu tímids i aneu ara mateix a afegir
al vostre burrículum “Expert en Història Contemporània
de Corea i de l'Àfrica Sub-sahariana”.
Més informació:
Idi Amin Dada. Hitler en Africa de Thomas Melody
Pallassos i monstres d'Albert Sánchez Piñol
El libro negro del comunismo: Corea de Jean-Louis Margolin y
Pierre Rigoulot
