JOU

L'ESTACA
Lluís Llach Sech

El bon pagès em parlava
des del seu camp, admirat
pels trossets de fusta clara
que algú hi havia plantat.
Xaval, que no veus l'estaca
que han clavat en aquest prat?
Serviran per passar l'aigua
del Segre al Llobregat.

Si estirem tots ellà caurà
i el Segre no es transvassarà,
segur que tomba, tomba, tomba,
ni una gota passarà.
Si tu l'estires fort per aquí
i jo l'estiro fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i que es foti en Baltasar!

Però, pagès, fa molt temps, ja,
que aquí no hi plou de valent
i si no podem dutxar-nos
farem molta catipén.
Farem pudor a col bullida
o a lluç podrit i pudent.
Per això els d'Iniciativa
volem el transvassament.

Si una paraula ens inventem
a n'el pagès tindrem content;
Diguem-ne "onada" o "canonada",
no en diguem "transvassament".
Si tu "l'enxufes" pel Cadí
i jo "l'enxufo" per Bagà,
diguem-ne "onada" o "canonada",
i que visca en Baltasar!

Ara el pagès ja no diu res,
tampoc no parla el xaval.
Tot el país és un desert
ple de sorra fins a dalt.
Ens hem tornat tots com fusta,
l'aigua no ens vol ni mullar,
ens hem tornat com estaques
seques com el bacallà.

Si això va així acabarem
deshidratats com l'Avecrem.
Visca la gota, gota, gota!
Per ella ens barallarem.
Si ens dutxem tots s'acabarà
i molt de temps no pot durar.
Visca la gota, gota, gota
que no es vulgui evaporar!

Si ens dutxem tots s'acabarà
i molt de temps no pot durar.
Visca la gota, gota, gota
que no es vulgui evaporar!

MALAGÓN

PUYAL

RICARDO

JORDI BORRÀS

EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT BUSCA AIGUA...

QUEL