Anís del Bono

Licor més aviat ranci, fa cert tuf i té mal gust degut a que no s’hi han separat les fraccions prínceps en la destil·lació, que tampoc s’ha cuidat esmeradament.

Encara que la primera sensació és de bocamoll, un cop entomat demostra poca generositat en boca i presenta un retronasal tronat que put una mica. Antítesis de les aromes, per exemple, que es un olor agradable de certes substàncies de les quals emana espontàniament, sovint l’anís del Bono no s’escull com a primera opció però certs cossos alcoholitzats l’engoleixen sense més.

Rebutjat pels paladars perifèrics, pres en glopets no mata del tot, sobretot si un es refà de les seves males sensacions amb un bon raig d’aigua del Carme.