FRANCHU

 

Tot se’ns allarga, Josep Lluís

Falten tres mesos per al congrés que marcarà el futur d’ERC... encara falten tres mesos, i la cosa ja se’ns comença a fer llarga. Com va dir l’inoblidable Balmes (pels carrers, bàsicament), “l’art del ben pensar no s’aprèn tant amb regles com amb models”. I aquí radica la qüestió! Malpensem perquè no podem pensar bé!
Més d’un, i de dos (sense comptar els del mateix partit, perquè sinó la xifra també s’allargaria també), malpensen. Malpensen de diverses coses. O de tot alhora i per parts. Perquè resulta que a l’hora de presentar les candidatures per tallar el bacallà a Esquerra, el nostrat Josep Lluís ha decidit renunciar a tornar a ser-ne el president, tot i que reitera la seva disposició a tornar a ser cap de llista.
Amb l’habitual i deplorable lleugeresa que sol utilitzar aquest país per a gairebé tot, s’acusa a Josep Lluís de no sabem quantes coses, quan ell el que ha fet es treure’s del mig. Què pot explicar les íntimes motivacions espirituals que condicionen les etapes de la història del pensament rovirià?
Carod-Rovira, podem pensar, està pràcticament sol al bell mig del temporal. Però no hi ha res de senzill i els únics que no s’equivoquen mai són el sants i els àngels. I per això Carod ha decidit ser el nostre Estilita: com Sant Simeó, ha tornat a pujar a la columna, la més alta de totes les que ha fet servir fins ara. Des d’allà d’alt del seu portentós estylus, que alguns, per allò d’allargar el malpensar, confonen amb l’ego, diu que per ell no serà que no es renovi el partit. Restem bocabadats de tanta virtut i sacrifici.
És ben veritat allò de que els hàbits creats per la proximitat del poder posen un mur tancat als nostres coneixements.
I ja que estem filosofant, o soliloquitzant, el cas es que cada individu porta en la seva actitud personal característiques de l’actitud del seu grup que determinen el destí de cada individu a través del destí i de la reputació dels grups als que pertany, com ens va dir Elias (en Norbert, alemany ell, encara que amb aquest nom i cognom sembli de casa de tota la vida).