per ROGER FILLOL

RESTES D'HIVERN

Caminava tot xino xano, Pi i Margall amunt, fet un garbuix entre la tranquil·litat que dóna saber-se el futur amb les necessitats cobertes i el neguit de qui no sap com emprar el temps del qual mai no havia disposat abans. Tot just feia un parell de dies que l'havien prejubilat. Li havien donat una picossadeta que, ben gestionada, junt amb la pensió que d'aquí a un parell d'anys li hauria d'arribar puntualment al compte corrent, no l'hauria de fer patir gaire per arribar a final de mes. El carrer, aquell mateix carrer pel qual havia passat atrafegat tota la seva vida sense ni mirar-lo, s'esdevenia ara tota una novetat, brillant, atractiva, alegre. Ara tot just en descobria les botigues, la sabateria, els electrodomèstics, el parament de la llar, la botiga de roba... Un rètol penjat per dintre a l'aparador d'aquesta última, imprès amb ordinador en un senzill DIN-A4, on hi dèia “RESTES D'HIVERN A L'INTERIOR”, li va cridar l'atenció. Tot i que ja començava a fer caloreta i els dies eren ben primaverals, va pensar que un anorac, un abric, un jersei gruixut o un bon parell de guants a bon preu li podrien fer un bon servei de cara a temporades vinents. Així que va entrar a la botiga. Bon dia. Bon dia, contestà amable el dependent, què desitja? Miri, que he vist això de les restes d'hivern... Ah, sí, sí, encara en tenim, sí, passi, passi, endavant. El dependent li va indicar el camí cap a una porta ajustada que hi havia al final de la botiga. Passi, passi, vostè mateix, va repetir. Mentre caminava davant del botiguer, va pensar què estrany, no haurien de tenir les restes d'hivern a la vista per vendre-les? És clar, va corregir-se, les tenen mig amagades per no desmerèixer la resta de la botiga, tan ben posada com la tenen i amb la roba ja de temporada. Tan bon punt va obrir la porta i va fer la primera passa cap a dins, sense temps de veure res, el bufetejà una onada d'aire glaçat i, tot d'una va relliscar i va caure de cul. Assegut a terra, va poder veure que es trobava en una rebotiga, ben normal si no hagués estat que la temperatura era extremadament freda, que el sòl era completament glaçat, que hi ventejava fort i que uns flocs de neu s'escampaven per l'habitació, alguns d'ells amb la barra, fins i tot, de caure-li al damunt. El dependent va treure el nas per la porta. Què li semblen aquestes restes d'hivern? Si se les endú totes, les hi puc deixar molt bé de preu.