DESENGANXADA DE CARTELLS
per LA MAGINA DELS OUS

Sembla mentida que amb l’experiència acumulada que tenen els partits polítics a organitzar campanyes electorals, aquestes encara avui siguin tan impures. Com s’explica que cada formació iniciï la campanya amb un acte d’enganxada de cartells i, en canvi, no l’acabi amb un de desenganxada?
Que endreçat seria veure com, l’endemà de les eleccions, la nova remesa d’elegits sortís al carrer i, tot arromangant-se, netegés tanques i parets. Equipats en funció de les tendències amb granotes de colors, farien bé de convocar simpatitzants i mitjans de comunicació per anar per feina amb l’espàtula a la mà. Oh, ja me’ls imagino en plena tasca enfilats dalt dels plafons publicitaris que envolten el Nus de la Trinitat. Que hi farem! una vegada més els caps de llista han deixat escapar una oportunitat d’or per desmarcar-se de la competència. Res, serà qüestió d’esperar assegudes i observar quina és la primera força que ho implanta.
Aquell dia, que tot això succeeixi de veres, llavors ens ventaran en veu alta pels quatre costats que les campanyes electorals són, en boca d’Alternativa Unida Esquerra Verds Catalunya Iniciativa: justes? En nas de Catalunya Popular Partit: clares? En panxa de Catalunya Socialista Partit: útils? En orelles de Catalunya Republicana Esquerra: de primera? O en ulls d’ Unió i Convergència: respectuoses?
De moment però ja han transcorregut 11 llarguíssimes jornades des de les eleccions a les Corts Generals, al Congrés de Diputats i al Senat i ningú ha bellugat un dit per treure les pancartes que tinc fermades als fanals de davant de casa. Quina manca de pulcritud! A aquest pas no em deixaran mostrar a les veïnes del barri com despunten les fulles dels geranis que tinc al balcó.