L’Espanya, aquesta Espanya nostra, aquesta Espanya vostra, l’Espanya immortal que traspuem avui sí i demà també, ha votat, primer a les urnes i després als balcons de les seus dels partits. Ha votat i ha quedat ben descansada: descansada de debò per una campanya electoral que s’ha fet més llarga que un dia sense pa, una campanya en blanc i negre, brutal i cruel, però també cutre, grollera i mesquina com poques, avorrida i pelma, però terrible a ulls clucs com aquelles escenes goyesques de Bardem. La pàgina immortal de Montesquieu ens recorda que el poble és sobirà i “admirable  per elegir les persones a qui ha de confiar alguna part de la seva autoritat: car per prendre una determinació no necessita altra cosa que no sigui ignorable o de fets que siguin palpables”. I així ens va, aquí la palpem abans de que ens la palpin i la palmem, doncs el  poble, sobirà i admirable, després de rellegir els best-seller de la setmana, per uns les obres de la Gallotti, i per altres “El retorn dels conillets suicides”, ha pres una determinació: votar “Ballem el chiki chiki” per Eurovisió,  d’un inusual candidat anomenat  David Fernàndez, alias Rodolfo Chikilicuatre, que ‘mola mogollón’ quan es fa ressò de que algú va espetar “por qué no te callas”. Els nostres representants es veuran les cares amb una altra joia escollida: el pollastre irlandès i la seva troupe. 
No, no és país per a vells, ni per a joves mileuristes, ni per a immigrants, ni per a dones, encara que no siguin treballadores, ni per a fets diferencials, siguin de gènere, pompa o condició. Avui tots quadren els números, encara que, ja se sap, som un país anumèric: "No hay que fiarse de los sondeos. De hecho, no hay que fiarse de los datos, ni que sean reales", amenacen des de la dreta. Som un país de dretres i de lletres, encara més, de lletres retornades. A ulls del món més val perdre i ho hem fet, com a Eurovisió, on anirem a ballar el quatre passos del chiki chiki, votats pel poble, després d’una campanya bestial. Però ja se sap, ei! Brother!, fins i tot ho balla la nostra mulata amb les calces a la mà.

TORNAR A PORTADA

El típic avís legal | Contacte

@2008, els4gags