JA SOM AQUÍ!

Ja era hora! Per fi aquest país tan sofert, que ha patit tant per tantes coses; per les infraestructures, pels esvorancs, per les tallades de llum, per l’AVE, pels debats electorals, per si plou o no plou... i encara el que ens tocarà patir! Patirem per la Sagrada Família, patirem per la manca d’aigua, pels pactes post electorals, per la línia de Molt Alta Tensió i per si continua la Magdalena. Doncs bé, això s’ha acabat! Patir potser patirem igual però almenys no ho veurem tot tan negre. Per això neix aquest web amb voluntat i vocació al servei d’aquest poble.

Com serà aquest web? us preguntareu amb aquella innocència que us caracteritza. Doncs no serà un forat negre, us ho podem assegurar. Ni tampoc un gat negre ni un núvol negre. Quan vam decidir de crear aquesta meravella de pàgina i llençar-la a la xarxa, no vam tenir pas un dia negre. És cert que ens havíem fotut un parell d’ampolles de vi negre i el becari ja portava dues cerveses negres mentre picàvem unes olivetes negres, però això no ens va impedir pas crear un òrgan que fos una mena de bèstia negra per a tots aquells que vosaltres i nosaltres ja sabem, aquells que tenim apuntats a les nostres respectives llistes negres. Això serà aquest web, Això i res més!

Però us direm una cosa. No som blaus com La Vanguardia o la Razón. No som verds com Interviú. No som vermells com el finit Tomate. No som carbassa com Expansión o Cinco Días. No som liles com la revista Zero, ni grisos com en Montilla, ni ocres com l’aigua de l’aixeta. Som negres, negres. Molt negres! Que és el color d’aquest país. Són negres els diners que fan anar a munt i avall els promotors immobiliaris i estan negres els aturats i els que no ho estan els fan treballar com a negres i ho tenim negre per arribar a final de mes.

Preneu, doncs, aquest nou web, feu-lo vostre, digueu-ho als amics, i fins i tot als enemics, que tot aprofita. I si coneixeu un negre amb un saxo, o un escurçó negre, també. No us penseu que serà un ocell negre, això mai! Som dibuixants i escriptors agosarats i valents, tots som cinturó negre de la comunicació. No tenim l’ànima negra ni tenim res a veure amb la mà negra. I mai hem portat camisa negra. Ni el becari, que és una mica raret. Volem fer-vos veure tots el colors del negre i, per a segons qui, serem com la viuda negra, que no te pietat.
I qui ens faci emprenyar, li direm allò tan nostrat de “i un be ros amb potes negres!”

TORNAR A PORTADA

El típic avís legal | Contacte

@2008, els4gags