per JOSEP IGNASI GRAS

Cada veritat té la seva secta, i cada secta té la seva veritat, rumia transcendent en Mariano mentre es dedica  a la mística gallega: “A aquestes alçades de la meva vida, m’incomoden ben poques coses”, diu. Què l’incomoda, volem saber? Parla, potser, dels barons territorials? De les ‘esperances’ frustrades que, com a cosa, no sabem si són millor o pitjor que els bisbes i ‘els-sants’ del cimbori mediàtic, que el duet Zaplacebes, que el mateix fill de Satanàs? No m’ho explica, però sí que es torna a presentar sense por (ostres i percebes!, altres també han perdut dues vegades i s’han tornat a presentar, no?) perquè creu que és el millor per al PP i, per extensió, per Espanya. I és que s’ha de fer quelcom perquè, amigues  i amics, Espanya “representa la punta més avançada de la revolució” relativista, sobretot després de lleis dels sociates “que neguen l’evidència de la naturalesa i de la raó”, com denuncia Cañizares, el primat de Toledo, no l'apartat del València. El realisme de les anàlisis electorals fa que els que s’han quedat sense excusa pleguin-pleguin (o no tan pleguin, clar, però que es dediquin a una altra cosa) però aquesta colla de la gavina és capaç de fraternals abraçades al matí, sobretot en funerals i minuts de silenci, denunciar-se a migdia i insultar-se per la tarda. No en va som líders d’una branca gens florida d’un equip que, com en el Barça, no se la passen ni per equivocació, no fos que l’altre quedés millor parat.  Com va dir aquell, el neuròtic és el que construeix castells a l’aire, el psicòtic el qui intenta viure-hi, i el psiquiatre el que cobra el lloguer.

TORNAR A PORTADA

El típic avís legal | Contacte

@2008, els4gags